Tot a punt pel segon acte del cicle Bernays de l’ACCIEP

L'Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques (ACCIEP) us convida a assistir al segon acte del Cicle Bernays, per commemorar el 125 aniversari del naixement del pare de les Relacions Públiques modernes. 

En aquest segon esdeveniment, es debatrà sobre "Com assessorar un president". Un acte on es comptarà amb la presència de ponents del nivell de Marc Puig (publicitari), secretari de comunicació del Govern de la Generalitat entre el 2003 i el 2004. Jordi Mercader (periodista i escriptor), director de comunicació del president Maragall entre el 2004 i el 2006 i Enric Marin (professor d'Història de la Comunicació a la UAB), secretari de comunicació del Govern de la Generalitat entre el 2004 i el 2006. 

Programa de ponents

 

El moderador serà el politòleg, editor i diputat al Parlament de Catalunya, Juan Milián. 

L'acte començarà a les 17:00 h amb la benvinguda i presentació que anirà a càrrec d'Ignasi Genovès, director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, i d'Agustí de Uribe-Salazar, president de l'Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques (ACCIEP).

Està previst que el debat finalitzi a les 19:00 h. 

Recordem que l'emplaçament és la Sala Cotxeres del Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107, Barcelona)

Debat sobre la distribució dels blocs electorals en els mitjans públics a Europa


En un acte celebrat el 28 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’ACCIEP va presentar l’estudi sobre “La distribució dels blocs electorals en els mitjans públics a Europa”. Un estudi dut a terme per un equip de recerca de ComPolWatch, la secció d’investigació de l’ACCIEP dirigit pel Dr. Joaquim Marquès i en el qual també han participat la Dra. Clara de Uribe (moderadora de l’acte), el Dr. Joan-Francesc Fondevila i el doctorant Marc Perelló. Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Bancària “la Caixa”.

El debat “L’opinió pública com a subjecte de la comunicació política” obre el cicle dedicat a la figura d’Edward Bernays

 

El 22 de novembre va tenir lloc, a la Sala d’Actes del Palau de la Generalitat, el primer dels tres debats que organitza l’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques (ACCIEP) amb motiu del 125è aniversari del naixement d’Edward Bernays, ser impulsor de la teoria moderna de l’opinió pública i de la propaganda política, se’l considera el pioner de les relacions publiques modernes.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jordi Vilajoana, Secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de Generalitat de Catalunya, i d’Agustí de Uribe-Salazar, President de l’ACCIEP, els qual van parlar, respectivament, de la importància que té la comunicació i les relacions amb l’opinió pública per part de les institucions, i del paper de Bernays en la comunicació política i les relacions públiques. Tot seguit, el Dr. Antoni Noguero, president de la Fundació Universitària Europea de Relacions Públiques, va fer una aproximació biogràfica i intel·lectual a la figura i l’obra de Bernays, a qui va arribar a conèixer personalment, i de qui va destacar la seva capacitat de saber detectar sempre els corrents dominants d’opinió i, per tant, saber-se avançar als temps i als esdeveniments.

A continuació va tenir lloc el debat pròpiament dit, amb el títol genèric de L’opinió pública com a subjecte de la comunicació política, amb la participació del Dr. Gabriel Colomé, professor titular de Ciències Polítiques i director del màster en Màrqueting Polític a l’UAB; la Dra. Carme Ferré, professora titular de Ciències de la Comunicació i vicedegana del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura també a l’UAB, el Dr. Albert Sáez, professor titular de Sociologia de la Comunicació i director del màster en Comunicació política i social a la Facultat Blanquerna (URL) i Verónica Fumanal, politòloga, consultora d’estratègia política, i professora del màster en Comunicació política i institucional a la Facultat Blanquerna (URL). El debat va ser moderat per Guillem López Bonafont, membre de l’ACCIEP, politòleg i consultor d’estratègia política

Colomé es va aportar una data alhora curiosa, però científicament interessant, de què el vot és gairebé “genètic” i que si fem una comparació dels resultats entre les darreres eleccions en temps de la II República (febrer de 1936) i les del 15 de juny de 1977, veurem que el mapa electoral és gairebé idèntic pel que fa a la distribució del vot de dretes i d’esquerres. En aquest sentit, també es va referir al tronc central del vot carlí a Catalunya, pràcticament invariable des de 1830 i que dibuixa un mapa territorial igualment clar i nítid, en el qual el vot a les forces de l’esquerra (socialistes, comunistes i postcomunistes) ha estat sempre reduït.

Per la seva banda, Ferré va referir-se al fet que un programa de TV3 de sàtira política (“Polònia”) sigui líder d’audiència és un bon senyal de salut democràtica del país. I també va incidir en el fet que la informació política de les televisions té una escassa capacitat d’influència sobre les persones, ja que als pocs minuts de veure una notícia de contingut polític la gent se’n oblida.

En la seva intervenció, Sáez va parlar de l’estat de depressió col·lectiva que s’ha instal·lat en l’opinió pública europea, en general, arran de la victòria de Donald Trump als Estats Units, i en relació a aquest fet va afirmar que hi ha una tendència a titllar de “populisme” tot allò que no ens agrada. En relació a les TIC, va explicar que el seu ràpid creixement no hauria estat possible si als anys 60 des de l’OCDE no s’haguessin impulsat canals i espais de desenvolupament de les telecomunicacions, la qual cosa ha possibilitat el nivell actual; en aquest sentit, es va referir a unes paraules del periodista Iñaki Gabilondo en les que afirmava que “en el món digital estem encara en els cinc primers minuts del partit i pot passar qualsevol cosa”.

 

La ronda d’intervencions la va tancar Fumanal, que es va referir a la multiplicitat de tendències polítiques, que dóna com a fruit un vot molt atomitzat i les dificultats d’assolir pactes i enteses. Així mateix, en relació a l’emergència dels anomenats partits de la “nova política” va dir que hi ha un descontentament general amb el sistema, la qual cosa no vol dir un rebuig a la democràcia, que es visualitza amb el fet que l’any 2005 el 60% de les persones estava satisfeta amb la situació i el sistema polític, mentre que el 2016 aquesta xifra ha caigut fins el 20%. I també parlant de xifres, van tancar el seu torn aportant una dada per a la reflexió: el 53% de dones americanes blanques i el 23% de les llatines van votar Donald Trum.

La cloenda va anar a càrrec d’Agustí de Uribe-Salazar, qui va agrair l’assistència i va destacar el nivell del debat, i de Miquel Gamisans, secretari de Comunicació de Generalitat de Catalunya, que va parlar de la necessitat que es produeixen debats semblants que contribueixen a enriquir el món de la comunicació i la democràcia.

El segon debat del “Cicle Bermays” tindrà lloc el 18 de gener de 2017, al Palau Robert, i tractarà el tema de “Com assessorar un president”, amb la presència dels secretaris de comunicació dels presidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas.

 

Debat sobre la distribució dels blocs electorals en els mitjans públics a Europa

Debat sobre la distribució dels blocs electorals en els mitjans públics a Europa

Debat sobre els blocs electorals a Europa
Moment del debat sobre blocs electorals fet al Col·legi de Periodistes i organitzat per l'ACCIEP

 

En un acte celebrat el 28 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’ACCIEP va presentar l’estudi sobre “La distribució dels blocs electorals en els mitjans públics a Europa”. Un estudi dut a terme per un equip de recerca de ComPolWatch, la secció d’investigació de l’ACCIEP dirigit pel Dr. Joaquim Marquès i en el qual també han participat la Dra. Clara de Uribe (moderadora de l’acte), el Dr. Joan-Francesc Fondevila i el doctorant Marc Perelló. Aquest estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Bancària “la Caixa”.

El president de l’ACCIEP va introduir l’acte agraint el suport de la Fundació Bancària “la Caixa” i del Col.legi de Periodistes per a la realització d’aquest estudi, destacant l’alt valor acadèmic i la importància de la recerca en l’àmbit de l’entitat. La presentació va anar a càrrec de Jordi Portabella, Director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària "la Caixa", qui es va referirà l’estudi tot dient que la recerca en l’àmbit de les ciències socials també ha de comptar amb els suport d’institucions públiques i fundacions privades i que quan es dedicava a la política, el tema dels blocs electorals sempre havia estat del seu interès.

Seguidament, el Dr. Joaquim  Marquès, va fer un resum de l’estudi, destacant el fet que el sistema de blocs pautats per un ens públic com és la Junta Electoral Central és un cas únic a Europa, on majoritàriament no hi ha un sistema rígid d’adjudicació dels temps. Com a conclusió, l’estudi recomana que s’adapti el “model belga” que es regeix per un sistema mixt de temps en funció de la representació dels partits i del criteri dels periodistes, consensuant el parcentatge de cadascun. Per la seva banda, Carles Prats, Membre de la Junta de Govern del Col.legi de Periodistes i conductor del Tele Notícies Migdia de TV3, va dir que calen aquest tipus d’estudi, per la seva profunditat i qualitat, però que els periodistes advoquen per la supressió total del sistema de blocs, apostant per la lliure decisió dels criteris dels professionals de la informació. El tercer ponent, el consultor en comunicació estratègica, Albert Fernández, va reflexionar sobre què vol dir la informació de campanya? Una campanya són només els quinze dies previs a la cita electoral o per campanya hem d’entendre els quatre anys que van entre elecció i elecció? En aquest sentit, va apostar per defugir ingerències partidistes en la informació política.

En el debat posterior a les intervencions inicials, es van tractar temes com la independència dels periodistes dels mitjans públics front als càrrecs directius d’aquests mitjans, sempre marcats políticament i ideològicament en tant que són nomenats pels governs de torn. O la mediatització de la informació que suposa que en campanya siguin els mateixos partits els que pretenguin subministrar les imatges dels actes públics ja realitzades per equips propis.